En un moviment que ha generat gran controvèrsia, els cadells de la CUP han anunciat la seva intenció d’ocupar el centre de València amb una acampada en suport a la independència dels països catalans. Aquesta acció ha estat vista com un desafiament directe a les autoritats valencianes i ha generat un debat intens en les xarxes socials. La qüestió de la independència dels països catalans ha estat un tema candent en la política valenciana durant anys, amb alguns grups defensant la idea d’una Catalunya independent i d’altres oposant-s’hi fermament. Els cadells de la CUP, coneguts per les seves accions radicals, han tornat a posar el tema al centre del debat amb la seva última iniciativa. Però, què significa realment la independència dels països catalans i quines són les implicacions d’aquesta demanda? En aquest article, explorarem el context i les conseqüències d’aquest moviment i analitzarem les perspectives dels diferents grups involucrats.
La Lluita per la Independència dels Països Catalans: Un Tema Complex i Divisori
Arrán València, una organització juvenil que advoca per la independència dels denominats països catalans i és, per tant, de tall catalanista i independentista, s’arroga al perfil d’Instagram l’ocupació d’una de les places més importants de la ciutat de València. «A València ocupem la plaça de la Verge amb una acampada», emfatitza l’organització juvenil considerada també els cadells de la CUPal seu perfil de la xarxa social Instagram. En un vídeo que acompanya la publicació, Arran explica que la seva intenció també és donar suport als acampats. Arran és la mateixa organització que van vandalitzar la seu del PP de la Comunitat Valenciana el 25 d’octubre del 2025. I que uns dies abans, el 9 d’octubre, coincidint amb el dia de la Comunitat Valenciana, vandalitzar la seu de l’entitat referencial del valencià tradicional, Lo Rat Penat amb pintades en què es podia llegir, entre altres missatges, escrits en català, «no ens farem espanyols».
La publicació de la catalanista Arran, jactant-se de prendre la Plaça de la Verge, a València, coincideix amb l’intent del sindicat també catalanista STEPV de derogar la llei de llibertat educativa valenciana i tornar a la imposició del valencià com a llengua vehicular. La llei de llibertat educativa és la que va acabar d’un cop de plom amb el procés a la valenciana de PSOE i Compromís i amb la dictadura del català a sòl valencià.
Davant de tot això, la resposta dels valencians no s’ha fet esperar en aquestes mateixes xarxes socials i al perfil d’Arran Valencia: «Països catalans? Què és això? ¿I seguiu defensant que no és una vaga política?».
Es dóna la circumstància que el responsable del sindicat catalanista STEPV, Marc Candela, ha reconegut aquest mateix dimarts en unes manifestacions davant dels mitjans de comunicació que allò que estava intentant el seu sindicat era, a més de reobrir «el tema salarial», «reobrir el valencià».
OKDIARI ja va avançar el 12 de maig passat que el independentisme català vol aconseguir, a través de la vaga d’educació valenciana iniciada el 11 de maig passat, reintroduir-se a les escoles d’aquesta darrera comunitat autònoma. Un espai del que han tret al català els governs de Carlos Marzón i Juanfran Pérez Llorca. Tots dos han posat fi a vuit anys de dictadura lingüística del català a sòl valencià amb els governs del socialista Ximo Puig i Compromís.
No obstant això, ara, el sindicat majoritari a la convocatòria de vaga de l’educació valenciana, l’STEPV de tall nacionalista i catalanista, va acordar 10 dies abans de l’arrencada de les mobilitzacions, que van començar el passat 11 de maig, la «defensa de l’escola en català» amb el sindicat català USTEC-STEs i amb el balear STEI, com consta a la pròpia web d’USTEC-STEs.
De fet, almenys dues de les reivindicacions dels docents valencians a la seva vaga estan directament relacionades amb la llengua i amb aquest i ntent per recuperar el català per part de l’extrema esquerra i el catalanisme en la línia de l’acordat per STEPV amb les formacions abans esmentades. Una, la d’un model lingüístic que garanteixi la competència plurilingüe i cohesió social, amb el valencià com a llengua de cohesió i de qualitat educativa. I una altra, la retirada immediata de les restriccions als autors catalans i balears al currículum de Batxillerat.
