La jubilació als 65 anys ja no és una cosa que es doni per fet. Amb els canvis introduïts al sistema de pensions, els treballadors han de revisar la seva vida laboral amb detall per veure si compleixen els requisits exigits. A partir de 2027, caldrà haver cotitzat almenys 38 anys i 6 mesos per jubilar-se als 65 anys. Això significa que els que no assoleixin aquest mínim hauran d’allargar la seva carrera fins als 67 anys. La diferència entre jubilar-se als 65 o als 67 anys pot dependre d’uns quants mesos cotitzats, fet que fa que les decisions sobre quan i com jubilar-se siguin més importants que mai.
Requisits per a la jubilació als 65 anys: canvis i impacte
Durant anys jubilar-se als 65 ha estat una cosa que es donava pràcticament per fet. Era la referència per a la majoria de treballadors ja que es tractava del moment en què es tancava l’etapa laboral sense gaires dubtes, però la veritat és que això ja no funciona així sinó que els canvis que s’han anat introduint al sistema de pensions han anat movent aquest punt i ara tot depèn molt més del que cadascú hagi cotitzat.
Això és una cosa que estan començant a notar especialment els que van néixer entre el 1961 i el 1965. Són els que estan més a prop de retirar-se i, en molts casos, els que s’estan trobant que no n’hi ha prou de complir l’edat. Per això, abans de prendre la decisió, toca revisar la vida laboral amb detall i veure si arriba o no als mínims que exigeix la llei. De cara a 2027 la situació que ens queda és que sí, hi haurà qui es pugui jubilar als 65 anys, però no serà l’habitual per a tots ja que els que no assoleixin el nivell de cotització exigit hauran d’allargar la carrera fins als 67. I en més d’un cas, la diferència estarà en una cosa tan ajustada com uns quants mesos cotitzats.
El requisit per jubilar-se als 65 anys el 2027
A partir de 2027 ja no hi haurà marge per a interpretacions. Per poder jubilar-se als 65 anys caldrà haver cotitzat almenys 38 anys i 6 mesos. Aquest és el punt de tall que fixa la normativa i el que marcarà qui es pot retirar a aquesta edat i qui haurà de continuar treballant una mica més.
En cas de no assolir aquest mínim, l’alternativa serà esperar fins als 67 anys per accedir a la jubilació ordinària sense retallades. No és una cosa que arribi d’un dia per l’altre, sinó l’últim pas d’una reforma que s’ha aplicat a poc a poc. De fet, el 2026 les condicions encara són una mica més flexibles: només cal 38 anys i 3 mesos cotitzats per jubilar-se als 65, mentre que els que no arribin a aquesta xifra han d’esperar fins als 66 anys i 10 mesos. Sobre el paper pot semblar un ajustament menor, però a la pràctica està tenint força impacte atès que hi ha molts treballadors que es queden molt a prop d’aquest llindar i això els obliga a endarrerir els plans. En aquesta fase final, cada mes cotitzat compta més que abans, perquè pot ser justament el que marqui la diferència entre jubilar-se abans o haver d’allargar la vida laboral.
Per què aquest canvi afecta sobretot certes generacions
Els nascuts entre 1961 i 1965 són al centre d’aquest canvi. Són els que arriben ara a l’edat de jubilació amb el sistema ja pràcticament ajustat del tot, sense marge per a transicions suaus. En altres paraules, són la primera generació que s’enfronta de ple a les regles definitives.
L’objectiu de la reforma implica adaptar el sistema a l’envelliment de la població i garantir que sigui sostenible a llarg termini. Per això, s’ha reforçat la idea que la pensió ha d’estar lligada al que cadascú ha cotitzat. És a dir, que hi hagi més relació entre la carrera laboral i la prestació final. Això té una conseqüència clara i és que els que han tingut trajectòries llargues i estables ho tindran més fàcil per jubilar-se als 65 anys. En canvi, els que han passat per períodes sense cotitzar o han tingut carreres més irregulars poden trobar-se amb la necessitat d’endarrerir-ne la retirada. No és qüestió d’edat, sinó de recorregut laboral.
Com influeix la cotització a la pensió final
A tot això s’hi afegeix un altre canvi important que ja està en marxa des de fa uns anys i és la manera de calcular la pensió. Actualment es tenen en compte les bases de cotització dels darrers 25 anys de vida laboral és a dir, les últimes 300 bases que després s’ajusten mitjançant una fórmula concreta. Sobre aquesta base, s’aplica un percentatge que depèn del total d’anys cotitzats. Com més gran sigui aquest període, més gran serà també la pensió. Això fa que els darrers anys de treball tinguin un pes considerable, perquè poden elevar o reduir la quantia final.
A la pràctica, això obliga molts treballadors a mirar amb més atenció la recta final. No només importa quan jubilar-se, sinó també en quines condicions s’arriba a aquell moment. Uns anys amb millors cotitzacions poden marcar diferències rellevants a la pensió.
Amb el sistema ja pràcticament tancat, molts treballadors estan revisant el seu historial per veure si arriben al mínim exigit. I aquí és on apareixen les sorpreses ja que en alguns casos, la diferència entre jubilar-se als 65 o als 67 anys depèn d’uns quants mesos cotitzats. Això fa que decisions com continuar treballant una mica més o completar certs períodes cobrin més importància que abans. No es tracta només de complir una edat, sinó arribar al nivell que exigeix la llei en aquell moment concret.
