En un món on el treball es cola cada vegada més a la nostra vida fins i tot més enllà de l’entorn laboral, és essencial recordar que el temps de descans continua sent intocable. I no, no només és una recomanació que ens podria qualsevol professional de la salut, sinó que a més és un dret. I la Justícia ho acaba de tornar a deixar clar tenint en compte a més aquesta desconnexió digital ara regulada ia la que ens podem acollir en determinades situacions.
El dret a la desconnexió digital és inviolable, segons la Justícia
En un entorn on el treball es cola cada vegada més a la nostra vida fins i tot més enllà de l’entorn laboral, ja sigui amb missatges al mòbil, els caps de setmana i fins i tot a les vacances, hi ha alguna cosa que convé recordar i és que el temps de descans continua sent intocable. I no, no només és una recomanació que ens podria qualsevol professional de la salut, sinó que a més és un dret. I la Justícia ho acaba de tornar a deixar clar tenint en compte a més aquesta desconnexió digital ara regulada ia la que ens podem acollir en determinades situacions.
Així ho ha avalat una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries que ha resolt de manera clara un dubte que en els darrers anys sembla que s’ha convertit en una cosa recurrent, i que té a veure amb el fet de saber si una empresa penalitzar-te si no respons trucades o missatges quan no treballes i la resposta, en aquest cas, és no. En concret, la sentència afecta un treballador municipal a qui li van retirar un complement salarial per no atendre el telèfon en els seus dies lliures. Ell va al·legar el seu dret a la desconnexió digital. I els tribunals li han donat la raó.
La teva empresa no pot restar-te el complement per no respondre a trucades en els teus dies lliures
Tot arrenca el 2022, quan un vigilant de piscines de l’Ajuntament de Sant Cristòfol de La Laguna deixa de cobrar un complement una mica més de 199 euros al mes. Aquest plus el percebien tots els seus companys i estava lligat, en teoria, a una dedicació més gran. L’explicació que rep tenia a veure amb el fet de no estar disponible fora de la jornada. El treballador tenia clar que no responia trucades, i no contestava missatges, és a dir, que desconnectava del tot.
Quan se li retira aquest plus, el treballador decideix reclamar ja que considera que se li està penalitzant per una cosa que, en realitat, és un dret. I acudeix als tribunals on primer guanya al jutjat social. Després, el cas arriba al Tribunal Superior de Justícia de les Canàries, que confirma la decisió i rebutja el recurs de l?Ajuntament.
I la conseqüència no ha estat menor ja que el consistori li haurà d’abonar prop de 5.000 euros per les quantitats que va deixar de percebre durant aquest temps, a més dels interessos.
Què diu la Justícia sobre aquests complements
Aquí hi ha una de les claus. El tribunal no discuteix que hi hagi complements per més disponibilitat. De fet, són habituals en molts sectors, però el que qüestiona és una altra cosa, i és que aquesta disponibilitat es converteixi en una cosa permanent i sense límits.
Segons la sentència, cobrar un plus no significa que el treballador tingui d’estar pendent del telèfon a qualsevol hora del dia. Ni en caps de setmana, ni en vacances, ni fora de la jornada. De fet, aquest tipus de complements serveixen per cobrir situacions concretes com ara canvis de torn, ampliacions puntuals d’horari, necessitats del servei. Però no per exigir una mena de «guàrdia infinita». I així, els jutges ho han deixat clar en analitzar el cas: el conveni no obliga a estar disponible tot el temps. I, per tant, no es pot retirar el complement per exercir el dret de desconnectar.
Desconnectar també és a la llei
El que ha passat amb aquest treballador no és només una interpretació judicial, sinó que la normativa espanyola ja recull aquest dret de forma expressa. La llei reconeix que els treballadors han de poder desconnectar dels dispositius digitals fora del seu horari laboral. L’objectiu és força bàsic: garantir el descans i evitar que la feina envaeixi la vida personal.
En el cas del teletreball a més, s’insisteix que les empreses han de limitar l’ús d’eines tecnològiques durant aquests períodes. És a dir, no només es tracta de no respondre, sinó també de no tenir l’obligació d’estar pendent.
Disponibilitat sí, però amb condicions
Això no vol dir que mai es pugui exigir disponibilitat. Hi ha professions on passa, i és perfectament legal, però hi ha una diferència important. En aquests casos, els períodes estan definits: són guàrdies concretes, amb horaris clars, condicions específiques i, normalment, una compensació addicional.
El que no encaixa és el que passava aquí: una disponibilitat constant, sense límits, sense torns fixats i estesa a tot el temps lliure del treballador. Tot i així, la sentencia reconeix que l’empleat sí que complia amb la seva feina. Torns rotatius, festius, prolongacions de jornada quan calia. És a dir, la dedicació existia.
Un avís que va més enllà d’aquest cas
Més enllà dels diners o del conflicte concret, la resolució deixa una idea força clara i és que el dret a la desconnexió digital no es pot castigar, ni amb sancions directes ni, com en aquest cas, retirant un complement salarial. D’aquesta manera, en un context en què és fàcil enviar un missatge ràpid o fer una trucada fora d’horari, la Justícia marca el límit ja que el descans no és negociable.
